dijous, 27 d’octubre de 2016

BLOG DE LLIBRES I LITERATURA

Libros y Literatura és un bloc de ressenyes literàries que compta ja amb una llarga trajectòria. Els autors de les opinions són lectors i al blog tenen cabuda tot tipus de llibres i gèneres literaris. Fa poc han renovat el disseny i afegit un apartat de cursos literaris per al públic en general. A més, podem seguir-los a les xarxes socials i participar amb els nostres comentaris als llibres, i, si es veu capaços, participar amb les vostres ressenyes. L'actualitat literària també hi està present, com l'últim Premi Nobel o novetats que van apareixent a les llibreries. Si sou dels que mireu per internet abans de triar lectura, no deixeu de visitar aquest lloc a internet.

dilluns, 24 d’octubre de 2016

24 D'OCTUBRE DIA DE LA BIBLIOTECA



Feliç dia de La Biblioteca!!!!!!!!
Un petit homenatge al lloc on trobem tantes històries, tanta diversió, i coneixement.

divendres, 14 d’octubre de 2016

CINE-CLUB A LA BIBLIOTECA DE COTES BAIXES


DIMECRES, 2 DE NOVEMBRE A LES 15,00 H. BIBLIOTECA DE L'IES COTES BAIXES

DIE FREUDLOSE GASSE (1925)
"El carrer sense alegria"

Un dels més importants films de la República de Weimar, mostra el període d'inflació a la ciutat de Viena durant els anys immediatament posteriors al final de la Guerra Mundial.
El film, frontissa entre l'impressionisme i el nou realisme alemany, va ser considerat una provocació per mostrar cruament la societat de l'època: els nous rics, els especuladors, els sense sostre, el proletariat, els bordells, els assassinats, etc., cosa que va provocar nombroses intervencions de la censura que retallaren el seu metratge, ara sortosament recuperat en la seua major part, en esta versió del Filmmuseum que presentem.
Esteu tots i totes convidats!!!

dijous, 13 d’octubre de 2016

PREMI NOBEL DE LITERATURA

El nombre del músico y poeta estadounidense se ha colado en el pódium de vencedores derribando al eterno Murakami y el keniata Ngugi Wa Thiong'o.

MUERTE DE DARIO FO






Ha muerto Dario Fo, premio Nobel de Literatura en 1997. La noticia, aunque temida desde que hace unos días ingresara en un hospital de Milán aquejado de una insuficiencia respiratoria, llena de tristeza Italia. El marzo pasado había cumplido 90 años sin perder la pasión por el teatro, la pintura, la escritura y el activismo que lo llevó a convertirse en referente moral de una izquierda italiana que, según lamentaba, murió el día “en que se casó estúpidamente con el poder”.
Un poder, el de la casta política o eclesial, que el Nobel de Literatura siguió atacando con la misma fuerza con la que, a pesar de los achaques propios de la vejez, acudía cada día a su taller de Milán para transmitir su sabiduría a un grupo de jóvenes artistas: “Solo me interesa trabajar con los jóvenes. Dar ejemplo. Eso es lo más importante”.

dilluns, 10 d’octubre de 2016

Presentació del llibre: UN LUGAR DE PASO de Josune Intxauspe

Aquest proper dijous, 13 d'octubre de 2016, a les 19:30 hores, tindrà lloc al saló d'actes de la Biblioteca Municipal de Cocentaina la presentació de la novel·la de Josune Intxauspe, "Un lugar de paso", editada per Círculo Rojo. Esteu invitats/des ;)


dilluns, 3 d’octubre de 2016

Clásicos de la literatura búlgara -- "Bajo el yugo"

Resultado de imagen de bajo el yugo ivan vazov


    Ivan Minchov Vazov es uno de los escritores búlgaros más célebres y prolíficos de la historia del país. Conocido popularmente como "el patriarca de la literatura búlgara", Vazov representa un mito, todo un héroe para su pueblo. Sus producciones literarias, cargadas con una buena dosis de patriotismo y sentimiento nacional tuvieron gran repercusión en la época del Renacimiento búlgaro que culminó con la independencia del país en 1878 (concluida definitivamente en 1908) del Imperio Otomano, tras una esclavitud arrastrada desde hacía casi cinco siglos (1393 - 1878). 

    Hoy en día, Vazov es considerado como un gran insipirador intelectual cuyas obras son fundamentales para poder comprender la psicología búlgara. Un ejemplo maravilloso de tales afirmaciones es precisamente la novela aquí planteada, "Bajo el yugo".

    El protagonista de la historia es un joven revolucionario llamado Boicho Ognianov, hombre detenido por actividades "vandálicas" contrarias al régimen establecido por el Gobierno Otomano y encerrado en la prisión de Diyarbekir. No obstante, Ognianov logra escapar, volver a su patria y reunirse con colegas revolucionarios en los pueblos para volver a organizar levantamientos. Así es como surgen en la época los llamados comités revolucionarios, organizaciones de hombres patriotas cuyo objetivo era estimular y motivar al pueblo búlgaro para incitarle a coger un arma y salir a luchar por la libertad. Junto con los comités de varias regiones, Ognianov logra organizar un poderoso levantamiento nacional, conocido también como "La Epopeya de Abril" (1876) que hizo temblar de pánico al todopoderoso imperio del sultán. 

    La novela representa, por tanto, mucho más que una simple producción literaria; se trata de un documento histórico - psicológico necesario para poder entender y estudiar el espíritu de un pueblo, un cuandro artístico pintado con letras que escenifica los momentos, tanto de gloria y triunfo, como de desolación y fracaso vividos por los héroes balcánicos, que entregaron hasta su última gota de sangre por la libertad de su nación. 


NO I JO DELPHINE DE VIGAN




Poques vegades he trobat que la sinopsi que hi ha a la contraportada d’un llibre resumeixi i descrigui tan bé el seu contingut com és el cas d’aquesta novel·la, No i jo de l’escriptora francesa Delphine de Vigan.
Permeteu-me que citi dita sinopsi i així coneixereu d’un cop d’ull l’argument d’aquesta meravellosa novel·la:
“Lou Bertignac té tretze anys: la seva família viu tancada en un silenci opriment, i a l’escola la seva intel·ligència precoç l’ha portat fins a una classe avançada. Incapaç d’establir cap relació, Lou passa la major part del temps col·leccionant paraules, somiant en un petó i observant les emocions dels altres en les estacions de tren. I és aquí, a la parisenca estació d’Austerlitz, on Lou troba Nolwenn, una jove sense sostre solitària i rebel, amb els vestits bruts i l’expressió cansada de tant qüestionar-se el món. Enmig de la follia de la gran ciutat, No i Lou construiran una amistat que potser aconseguirà canviar les seves vides i reduir la injustícia i la misèria del món.”
La lectura de No i jo, guanyadora del Premi dels llibreters francesos 2008, m’ha despertat per moments la consciència social que tant adormida tenim sovint i m’ha fet reflexionar sobre la naturalesa de moltes relacions d’amistat. A més d’una lectura netament realista i de caire social, No i jo també accepta una interpretació idealista de la vida, donada per la joventut de les protagonistes, de voler viure una realitat que no t’ha tocat viure.