dissabte, 22 de febrer de 2014

LA VIDA D’UNA FORMIGA
            Comencen set larvades innocents, coneixen més formigues, més o menys com els humans, excepte per  dues diferències: podem veure al nostre entorn, nosaltres dormim i elles no. Serà per això pel que no duren molt amb vida, o perquè al no poder dormir i estar treballant tant dur, es cansen, es desorienten i acaben esclafades per algú?
En tot cas la vida d’una formiga...és curta...


Paula Rico 1r ESO B
Mercedes Alculla Ruiz
Havia una vegada en un poble anomenat Bonat vivia una dona anomenada Mercedes Alculla Ruiz i tenia trenta anys. Mercedes era una dona treballadora del camp, s´alçava a les cinc per a les sis anar al camp i tornava de nit. Un dia l’alcalde del poble va anar a casa de Mercedes i li va dir que li havia de donar els diners que li va prestar. Mercedes no tenia diners  i li ho va dir, l’alcalde que es deia Pedro li va dir que si no li pagava moriria i, si no volia morir hauria de casar-se amb ell. Mercedes com no volia morir es va casar amb ell, va abandonar el camp i la dura vida. La vida de Mercedes va ser un fàstic, va viure amb privilegis però sense amor.


NATALIA MASERO RUIZ 1r ESO B
AL·LUCINACIONS

Corria i corria sense parar però no en lliurava d’aquella bèstia repugnant de procedència desconeguda.
A part de la por evident i la sorpresa, em sorprengué encara més la gent, en mirava sorpresa com si d’un tronat es tractara.
Involuntàriament vaig arribar a la porta de l’hospital, i allí uns metges que s’estaven fumant un cigarret, al vorem tant nerviós, en ficaren a una saleta i crec que em feren unes quantes anàlisis i després, quan jo em trobava millor en digueren que havia sofrit al·lucinacions per haver consumit alguna cosa caducada.
De sobte, a la ràdio es va sentir la veu del president del govern dient que Espanya estava millorant econòmicament ...


Xavi Agulló Máñez 1r ESO B
NO ISQUES DESPRÉS DE PLOURE
      Per fi! Va acabar de ploure i el cuc va pensar que eixiria a berenar unes quantes fulles. Quin bon dia fa! -va pensar el cuc- . El cuc va pujar a un arbre. Estava menjant una fulla de morera, quan de sobte va aparéixer un pardal. El pardal el va agafar i se’l va emportar al seu niu. Quan el cuc va arribar al niu va vore els pardalets dels nius i va pensar que com cridaven era una presó. Va arribar al niu, el pardal el va soltar i… el cuc va caure a terra. I per si de cas tornava a agafar-lo va fer una casa. I no va tornar a eixir després de ploure.
Daniel Segovia 1r ESO A


Qui guarda sempre té
A l’any 2013 un xiquet nasqué l’últim dia de l’any raó per la qual li donaren a la seua família un milió d’euros. Aquesta es va comprar tota classe de luxes :una mansió,un BMV,etc. Al cap d’un temps a la família encara li quedaven uns dos-cents mil euros.
Però la crisi s’apodera de l’home de la família, un famós empresari, deixant-lo sense mercat per a vendre. Com tenien una hipoteca els seus diners es reduïren en un moment a 100.000 euros.
En un any, a causa del deute, es quedaren sense diners al comte bancari, subsistint només del  sou de la mare, una dissenyadora amb molt de prestigi.
Però la crisi s’encebà amb el treball deixant a la mare sense clients i quedant-se també a l’atur.
Al no poder pagar el deute, el banc es retirà la mansió havent-se d’anar a viure al carrer.
Abans de guanyar el milió d’euros tenien una casa unifamiliar completament pagada ,i amb uns estalvis considerables al banc.

Fran Leva Jiménez 1r ESO A

dijous, 13 de febrer de 2014

Records


El moment que més em va agradar va ser en el viatge a Barcelona, que molt bé m’ho vaig passar.
El dia que més em va agradar va ser quan vaig tornar a veure als meus companys al setembre.
Les hores que més em van agradar van ser quan vaig passejar amb les meues gosses.
Els minuts que més em van agradar van ser quan tota la meua família i jo, destapavem els regals.
Els segons que més em van agradar van ser quan vaig començar a escriure aquest microrelat.
Les mil·lèsimes de segon que més em van agradar, han sigut tota la meua vida i tot el que he viscut.
Elena Reig Moncho 1r ESO B

A 25 de Desembre


Per fi havia arribat Nadal. Aquell trimestre havia treballat de valent, deures, anglés, futbol, exàmens…Durant l’últim mes anava ratllant cada dia que passava i que, per tant, anava acostant-me cada vegada més al meu desig: que arribaren les vacances de Nadal.
Hui és 25 de desembre, ja és Nadal. I jo tinc 39ºC de calentura, una bronquitis ben forta i un esquinç que m’he fet anant a cal metge.

FUM FUM FUM!!!!!


Francesc Bodí Garcia 1r B